La casta política... cobra...

Què fan els polítics i polítiques? Cobren. Això segur. Endemés pot ser que n'hi hagi que també resolguin temes que interessen a la ciutadania.

Aquí teniu la relació dels càrrecs millor remunerats del panorama polític balear segons es desprén del reportatge de Laura Moyà inclòs a la Ultima Hora del 10 d'agost.

• Presidència del Govern (F. Antich): 72.0000 € (bruts a l'any en 14 mensualitats)
• Vicepresidents del Parlament (Aina Rado, Pere Rotger): 72.627 €
• Secretaris del Parlament (Eduard Riudavets, Pere Palau): 72.627 €
• Portaveus dels grups a la Cambra (Rosa Estaràs, Antonio Diéguez, Biel Barceló, Bartomeu Vicens, Marian Suárez): 72.627 €
• Secretari general de la Sindicatura de Comptes: 75.472 €
• Presidència del Parlament (M.A. Munar): 87.729 €
• Cap del Departament d'Estudis Jurídics: 88.131 €
• Cap del Departament de l'àrea Contenciosa i Constitucional: 88.131 €
• Cap del Departament d'assessoria del president: 88.131 €
• Cap del Departament de coordinació dels Serveis Jurídics de les conselleries i dels Ens Instrumentals: 88.131 €
• Batlia de Calvià (C. Delgado): 90.000 €
• Director de l'abogacia de la Comunitat: 91.618 €
• Cap del Departament de l'àrea Consultiva: 91. 696
• Síndic de comptes: 97.096 €

Finalment, afegeix que, malgrat tenir el sou més baix, al president de la Comunitat cal afegir-li les dietes que percep com a diputat que estan prefixades en funció de l'estimació d'actes parlamentaris que es duen a terme durant un any i que són de 25.226 €. Així, sumant els dos conceptes, els seus ingressos apugen la quantitat de 97.297 €, extrem que el converteix en el polític més ben pagat.

Un interrogant que sorgeix és si els demés càrrecs parlamentaris esmentats en l'anterior relació també cobren aquestes dietes i si estan incloses dins el sou que s'indica.

Sigui com sigui, entre unes coses i altres -relació feina-sou, rendiment, preparació, equiparació, idoneïtat, conveniència, criteri, ideologia...- torna sortir la qüestió del desfasament entre la teoria i la realitat de moltes persones i la percepció que la ciutadania té de la qualitat de privilegiats i de l'aprofitament retributiu de la casta política i de llurs càrrecs públics, teòricament al servei del poble. Molt per discutir, sens dubte...