RF - Els funerals i la condició social

(L'al·lota no és de Sineu... la carrossa, tampoc)

En parla Antoni “Mariner” sota el títol “la figuera del morts”, tot referint-se a una que es trobava a la sortida de Sineu, allà on, temps enrere, s’aturava la comitiva funerària i el capellà solia cantar un responsori. Parla de tres tipus de funerals: “de quatre atxes –gairebé tots-, de sis –pocs-, de vuit –qualcun-“ en funció dels homes que anaven a cada costat del carro fúnebre portant un ciri gruixat. Com més atxes, més ornaments, més capellans i més escolans. Però, ai las, també esmenta el “funeral de cap atxa: ni cavall, ni carro, ni cotxer, ni capellans, ni escolà gran ni petit, ni responsos”. Es refereix al mort a les mines “que eren transportats pels mateixos companys de feina al damunt d’una escala tapats amb una manta vella i bruta” i també els morts en circumstàncies especials. Mariner acaba dient que es tractava d’un testimoni “de com es tractaven els conceptes de dignitat i condició social per part de les autoritats civils i l’estament eclesiàstic, en un llarg període de postguerra i dictadura franquista”. (SA PLAÇA, núm 151, 24 d’octubre 08. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 20 de gener 09)